Calafats Valencians

Al 1990 es botà l'ultim vaixell construït sobre les arenes de la platja del Cabanyal. Es tractava d'un motoveler de poc més de quinze metres, enllestit al costat del balneari de Les Arenes, a les portes del taller de Vicent Benedito, pel mateix Vicent i els seus dos fills, Jorge i Vicent. Últim treball que significà el final definitiu de tota una època on la platja era repleta de tallers, calafats, fabricants de veles, de rems i bocells , cordellers, ferrers de ribera, remendador de xarxes… Tot un món d'oficis artesanals, dels quals vivien bona part de les famílies que poblaven el Cabanyal, i el declivi del qual havia començat anys en darrere, potser a la dècada dels '60 del segle passat, junt a l'arribada del nous materials i la construcció en sèrie per les grans indústries. El tancament progressiu d'els astellers va suposar la pèrdua d'una forma d'entendre l'ofici i també d'una forma de vida. Ofici dur i vida sacrificada, sens dubte, però que mantenia vius una sèrie d'experiències i coneixements insubstituïbles, únics i extraordinaris. En a penes una trentena d'anys varen desaparèixer i començà el seu oblit. La raó principal del present blog és lluitar contra este oblit, contra la desaparició d'unes senyes d'identitat tan pròximes.

El meu nom és Jorge Bascuñán Rams, i al meu entorn, almenys els meus familiars més pròxims, ningú no era calafat. El meu yayo matern era estibador, però el meu pare mai no va treballar en activitats relacionades amb el mar. Sempre he viscut al costat del mar, de la platja, i a partir dels vint anys començà a interessar-me la construcció d'embarcacions de fusta. Fruit del que vaig aprendre de forma autodidacta, va ser la construcció amateur de uns quants vaixells que podeu veure al meu blog http://barcosymaquetas.blogspot.com/ Per la meua data de naiximent no vaig viure l'època daurada dels tallers valencians, però del periode on és produeix la seua paulatina decadència he pogut recollir alguna informació que sumada al que es pot trobar per internet és el començament del present homenatge als protagonistes d'esta història, els calafats. A més, si pot servir de motivació per a que tots aquells que varen ser protagonistes directes o indirectes -els seus fills, nets o familiars- col·laboren en la medida que estimen oportuna, seria una satisfacció grandíssima. De fet, quan de xiquet estudiava a l'Acadèmia que don Fermín García Diana dirigia amb mà de ferro al carrer José Benlliure, alguns dels meus companys, Rocafull, els germans Palau -que serien excelents calafats- Lacomba, Vicente Cola, al que m'uneix una gran amistat, eren fills o nets de calafats.

La sensació d'entrar en un taller i trobar-se de sobte un pesquer en construcció: la quilla, roda i codast perfectament encaixats, les quadernes muntades i alineades amb gran precisió, les taules del forro parcialment clavetejades, l'aroma del pi, la guinea, la carrasca i el roure... era una visió que no deixava indiferent a ningú, i menys als que som uns apassionats de l'ofici dels mestres d'aixa. T'adonaves d'estar al davant d'alguna cosa vertaderament important. De que el que tenies davant dels ulls havia estat fet per la transmissió oral d'uns coneixements molt especials, d'un patrimoni del qual tots els calafats que n'he conegut es senten molt orgullosos. S'estimen el seu treball, i parlaven i parlen dels seus vaixells amb passió.

Com he dit més amunt, aniré posant les entrades partint de la informació que dispose, i n'estic totalment obert als suggeriments, col·laboracions i rectificacions de tots els que passeu per ací. Potser entre tots puguem fer la història dels calafats al Cabanyal de València.


(El meu e-mail: bascu58@hotmail.com)


domingo, 12 de febrero de 2012

Vicent Benedito

Vicent amb els seus fills Vicent i Jorge, possiblement el dos calafats mes joves que queden al Cabanyal
Vicent Benedito va nàixer el 1937 al carrer d'Eugènia Vinyes, a escassos cent metres vora mar. A l'edat de dotze anys començà a treballar al taller que el seu pare, Julián, i el germà del pare, Jaime, compartien al número 70 del seu carrer natal. Encara adolescent passà al taller de Vicente Lacomba, on acabaria d'aprendre tots els secrets del seu ofici .
Casa on tenien el taller el pare i el tio de Vicent
Basicament el que distingia al mestre de l'oficial o operari era saber construir el model de la embarcació fixant totes les cotes necessàries per a poder-lo traçar a la seua grandària natural. Encara que puga parèixer increïble, el vaixell es dibuixava segons el format real en planta, alçat i perfil, és a dir, un dibuix que podia tindre trenta o quaranta metres de llarg com en el cas per exemple dels pailebots. De tot el seu procés ja us en donaré detalls en una entrada independent més endavant.

 La quantitat d'embarcacions construïdes per Vicent és enorme. Lamentablement, en aquells temps la possibilitat de fer fotos i deixar-les documentades gràficament no n'era tan fàcil ni popular com ara, raó per la qual tenim poques imatges per a il·lustrar el que anem contant. Però he volgut incloure aquelles que Vicent, molt generosament, m'ha prestat per a l'ocasió, i que no sempre tenen la qualitat que haguérem desitjat. No obstant això, si més endavant poguera tindre accés a més documentació fotogràfica, aniria posant-la.

                El Vent
Botadura del Vent
            El Vent es un veler que Vicent va construir tot sol al seu taller d'Eugenia Viñes                              


                    

   Coaster Schooner de Murray Peterson 
                                                    
Coaster, és una goleta, de la qual es varen construir dos unitats per a dos armadors d'Eivissa, un metge i un tal David Morgan. És fabricaren damunt l'arena de la platja a les portes del taller de Vicente i de la Cooperativa de calafats. Es tracta d'un vaixell que per al meu gust significa la perfecció dins el seu estil. Els seus bords alts, l'aspecte robust dels pesquers o les embarcacions de treball, si d'una banda el desmarquen de la línia més delicada dels iots de recreu, d'altra, quan navega, amb tot l'aparell  de goleta de cangrees desplegat, és d'una elegància i equilibri molt particular.

Botadura del Iñaki

Botadura del Iñaki
El Morgan  a Ibiza
                                           
El Iñaki en 1986 al varador d'Eivissa


El Iñaki a 1986 amb totes les veles

Espectacular el Morgan amb tota la vela fotografiat des del Iñaki el 1986. Es Vedra al fons
                   Un pesquer                           

      Este  pesquer va ser construït per als germans Beltran del Cabanyal
Vicent i Jorge 
Vicent i Jorge i en el centre el tambe calafat Ramon Lacomba

                                                         
Treballant en la barca Beltran  d'esquerra a dreta Pascual Teruel, Vicent Benedito i Victor LLacer
La barca en l'aigua
                                       
                 El taller                                   
Algunes foto que vaig fer ja fa anys del taller on es van construir nombrosos pesquers com el que apareix a la foto a més de bots i tot tipus de barques
          
                                                           
Quilla i codaste
A terra el pi Carrasco esperant convertir-se en quadernes
Quilla i roda amb la gressa llaurada
                              
                      Un motoveler

                           Com deia al principi del blog amb aquest motoveler acaba definitivament la construcció de barques a la platja, després vendrian el passeig marítim i la urbanització del carrer Pavia, per això estes fotos pense que tenen un especial significat, són el adeu definitiu a una època que per descomptat no tornarà, almenys fem l'esforç de no oblidar-la

Els tres calafats. 

                           Es tractava d'un sistema de construcció en què es combinaven quadernes retallades amb plantilles i varetes de freixe bullides 

Vicent Benedito fill
Forro d'iroko i entre les cudernes les varetes de freixe bollides
                                          
                  Vicent i Jorge Benedito      
Jorge i Vicent són possiblement els dos calafats mes joves que encara queden  actius al Cabanyal. Després d'anys de construir al costat del seu pare nombrosos pesquers (com el del apartat "El taller") bots o fins i tot el motoveler a què m'he referit més amunt, hui en dia es dediquen quasi exclusivament a la remodelació d'interiors construcció de cobertes o alguna restauracio, les embarcacions de nova construcció han passat a ser cosa d'altres temps i on abans la fusta era el material més utilitzat hui la fibra i la resina s'han imposat de manera aclaparadora


Ficant la cuberta a un Benlliure
Si esta caixa parlara......
La faena ben feta
                                                 
                       
Publicado por en

3 comentarios:

  1. C Tabuenca18 de febrero de 2012, 8:57

    Buen trabajo Jorge, me gusta, intentare ponerte en contacto con gente de UNL, que posiblemente te consiga información.

    ResponderEliminar
  2. jorge bascuñan18 de febrero de 2012, 10:13

    Gracias Carlos, cualquier contribucion sera bienvenida

    ResponderEliminar
  3. Concha17 de marzo de 2012, 18:53

    quin vaixell més bonic, record la nostra navegació d'Eivissa a Formentera ... vaig passar una mica de por, però va valdre la pena!

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)