Calafats a la platja del Cabanyal: Calafats valencians

Calafats Valencians

Al 1990 es botà l'ultim vaixell construït sobre les arenes de la platja del Cabanyal. Es tractava d'un motoveler de poc més de quinze metres, enllestit al costat del balneari de Les Arenes, a les portes del taller de Vicent Benedito, pel mateix Vicent i els seus dos fills, Jorge i Vicent. Últim treball que significà el final definitiu de tota una època on la platja era repleta de tallers, calafats, fabricants de veles, de rems i bocells , cordellers, ferrers de ribera, remendador de xarxes… Tot un món d'oficis artesanals, dels quals vivien bona part de les famílies que poblaven el Cabanyal, i el declivi del qual havia començat anys en darrere, potser a la dècada dels '60 del segle passat, junt a l'arribada del nous materials i la construcció en sèrie per les grans indústries. El tancament progressiu d'els astellers va suposar la pèrdua d'una forma d'entendre l'ofici i també d'una forma de vida. Ofici dur i vida sacrificada, sens dubte, però que mantenia vius una sèrie d'experiències i coneixements insubstituïbles, únics i extraordinaris. En a penes una trentena d'anys varen desaparèixer i començà el seu oblit. La raó principal del present blog és lluitar contra este oblit, contra la desaparició d'unes senyes d'identitat tan pròximes.

El meu nom és Jorge Bascuñán Rams, i al meu entorn, almenys els meus familiars més pròxims, ningú no era calafat. El meu yayo matern era estibador, però el meu pare mai no va treballar en activitats relacionades amb el mar. Sempre he viscut al costat del mar, de la platja, i a partir dels vint anys començà a interessar-me la construcció d'embarcacions de fusta. Fruit del que vaig aprendre de forma autodidacta, va ser la construcció amateur de uns quants vaixells que podeu veure al meu blog http://barcosymaquetas.blogspot.com/ Per la meua data de naiximent no vaig viure l'època daurada dels tallers valencians, però del periode on és produeix la seua paulatina decadència he pogut recollir alguna informació que sumada al que es pot trobar per internet és el començament del present homenatge als protagonistes d'esta història, els calafats. A més, si pot servir de motivació per a que tots aquells que varen ser protagonistes directes o indirectes -els seus fills, nets o familiars- col·laboren en la medida que estimen oportuna, seria una satisfacció grandíssima. De fet, quan de xiquet estudiava a l'Acadèmia que don Fermín García Diana dirigia amb mà de ferro al carrer José Benlliure, alguns dels meus companys, Rocafull, els germans Palau -que serien excelents calafats- Lacomba, Vicente Cola, al que m'uneix una gran amistat, eren fills o nets de calafats.

La sensació d'entrar en un taller i trobar-se de sobte un pesquer en construcció: la quilla, roda i codast perfectament encaixats, les quadernes muntades i alineades amb gran precisió, les taules del forro parcialment clavetejades, l'aroma del pi, la guinea, la carrasca i el roure... era una visió que no deixava indiferent a ningú, i menys als que som uns apassionats de l'ofici dels mestres d'aixa. T'adonaves d'estar al davant d'alguna cosa vertaderament important. De que el que tenies davant dels ulls havia estat fet per la transmissió oral d'uns coneixements molt especials, d'un patrimoni del qual tots els calafats que n'he conegut es senten molt orgullosos. S'estimen el seu treball, i parlaven i parlen dels seus vaixells amb passió.

Com he dit més amunt, aniré posant les entrades partint de la informació que dispose, i n'estic totalment obert als suggeriments, col·laboracions i rectificacions de tots els que passeu per ací. Potser entre tots puguem fer la història dels calafats al Cabanyal de València.

(El meu e-mail: bascu58@hotmail.com)

miércoles, 8 de febrero de 2012

Calafats valencians

Vull començar amb unes fotos que em va facilitar Vicente Benedito i que ya tenen mes de trenta anys. En elles podeu veure un grup d'amics durant la celebració de un menjar. Es tracta, en la seua major part, de gent gran, se'ls veu feliços, confiats, donen la sensació de ser homes que ens coneixen molt bé, de sempre, potser tota la vida, d'homes que han compartit alguna cosa important, el temps i els coneixements. Són els últims calafats del Cabanyal donant un homenatge a Vicent Lacomba.

. A la foto apareixen dins el seu medi natural, aquell al que passarien bona part de la seua vida, potser més o igual que a casa seua. Són a la platja, lloc on desenrotllaren el seu ofici, on varen treballar, on alçaren pesquers, pailebots, anclons, bots salvavides, barques de bou, vivers, iots, vaixells de totes les grandàries. On varen tindre de bons i dolents moments, sempre en honesta competició pel treball ben acabat, l'única forma com l'entenien. Homes que al llevar-se pel matí sabien que el resultat del seu treball seria algo extremadament util y extremadament bell. Circumstància que els donava una seguretat i confiança difícil de trobar hui en dia, quan lo superficial i la mediocritat s'han fet tant habituals.

Només vaig conèixer i en conec uns pocs, potser massa pocs, però de segur haguera estat un plaer sentir-los parlar de les seues experiències, els seus coneixements, les anècdotes, els vaixells.

Per suposat que en estes fotos faltaran molts. Desitjaria fer, al present blog, tot el que siga a la meua mà per poder completar el retrat dels calafats del Cabanyal.

3 comentarios:

andres picó17 de marzo de 2012, 9:27
vas errar en l'ofici
ResponderEliminar
Respuestas
Anónimo29 de marzo de 2012, 21:21
Sóc Vicente Benedito, acabe de veure el teu blog, m'ha agradat molt, molt bona explicació del treball dels calafats i molt ben il·lustrat. Et felicite! I t'anime a que continues amb la teua afició.
ResponderEliminar
Respuestas

Añadir comentario