Calafats Valencians

Al 1990 es botà l'ultim vaixell construït sobre les arenes de la platja del Cabanyal. Es tractava d'un motoveler de poc més de quinze metres, enllestit al costat del balneari de Les Arenes, a les portes del taller de Vicent Benedito, pel mateix Vicent i els seus dos fills, Jorge i Vicent. Últim treball que significà el final definitiu de tota una època on la platja era repleta de tallers, calafats, fabricants de veles, de rems i bocells , cordellers, ferrers de ribera, remendador de xarxes… Tot un món d'oficis artesanals, dels quals vivien bona part de les famílies que poblaven el Cabanyal, i el declivi del qual havia començat anys en darrere, potser a la dècada dels '60 del segle passat, junt a l'arribada del nous materials i la construcció en sèrie per les grans indústries. El tancament progressiu d'els astellers va suposar la pèrdua d'una forma d'entendre l'ofici i també d'una forma de vida. Ofici dur i vida sacrificada, sens dubte, però que mantenia vius una sèrie d'experiències i coneixements insubstituïbles, únics i extraordinaris. En a penes una trentena d'anys varen desaparèixer i començà el seu oblit. La raó principal del present blog és lluitar contra este oblit, contra la desaparició d'unes senyes d'identitat tan pròximes.

El meu nom és Jorge Bascuñán Rams, i al meu entorn, almenys els meus familiars més pròxims, ningú no era calafat. El meu yayo matern era estibador, però el meu pare mai no va treballar en activitats relacionades amb el mar. Sempre he viscut al costat del mar, de la platja, i a partir dels vint anys començà a interessar-me la construcció d'embarcacions de fusta. Fruit del que vaig aprendre de forma autodidacta, va ser la construcció amateur de uns quants vaixells que podeu veure al meu blog http://barcosymaquetas.blogspot.com/ Per la meua data de naiximent no vaig viure l'època daurada dels tallers valencians, però del periode on és produeix la seua paulatina decadència he pogut recollir alguna informació que sumada al que es pot trobar per internet és el començament del present homenatge als protagonistes d'esta història, els calafats. A més, si pot servir de motivació per a que tots aquells que varen ser protagonistes directes o indirectes -els seus fills, nets o familiars- col·laboren en la medida que estimen oportuna, seria una satisfacció grandíssima. De fet, quan de xiquet estudiava a l'Acadèmia que don Fermín García Diana dirigia amb mà de ferro al carrer José Benlliure, alguns dels meus companys, Rocafull, els germans Palau -que serien excelents calafats- Lacomba, Vicente Cola, al que m'uneix una gran amistat, eren fills o nets de calafats.

La sensació d'entrar en un taller i trobar-se de sobte un pesquer en construcció: la quilla, roda i codast perfectament encaixats, les quadernes muntades i alineades amb gran precisió, les taules del forro parcialment clavetejades, l'aroma del pi, la guinea, la carrasca i el roure... era una visió que no deixava indiferent a ningú, i menys als que som uns apassionats de l'ofici dels mestres d'aixa. T'adonaves d'estar al davant d'alguna cosa vertaderament important. De que el que tenies davant dels ulls havia estat fet per la transmissió oral d'uns coneixements molt especials, d'un patrimoni del qual tots els calafats que n'he conegut es senten molt orgullosos. S'estimen el seu treball, i parlaven i parlen dels seus vaixells amb passió.

Com he dit més amunt, aniré posant les entrades partint de la informació que dispose, i n'estic totalment obert als suggeriments, col·laboracions i rectificacions de tots els que passeu per ací. Potser entre tots puguem fer la història dels calafats al Cabanyal de València.


(El meu e-mail: bascu58@hotmail.com)


lunes, 5 de marzo de 2012

Un vídeo molt interessant

Va ser una sorpresa, per a mi, trobar-me estes imatges dins el vídeo Cabanyal, herida abierta. No sé qual pot ser la seua procedència exactament, però pels crèdits que figuren a la fi del documental, imagine pertanyen als fons documentals de RTVE, i potser venen dels coneguts NODO. En qualsevol cas, ha resultat un plaer, tot i la brevetat del fragment, poder veure imatges en moviment d'aquells temps. Es tracta de la construcció de diversos pailebots, i podem comprovar lo barata que devia resultar la mà d'obra i els mitjans tan rudimentaris de que disposaven per a treballar. Un aparell per a hissar una quaderna, una barrina de cargol per a foradar un tauló… Potser algú puga reconèixer entre els protagonistes al seu avi o al seu pare. Seria una sort trobar-ne més imatges com estes… Bé, en eixe treball estic.

I al rerefons, el vent a garbi


video
                                                       
                                                         

4 comentarios:

  1. Què pena que siga tan curtet, caram. Ànims, que està molt bé el que estàs fent. I és molt més important del que la gent suposa.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Pepe per les teues paraules d'anim, seguirem publicant

      Eliminar
  2. M'agrada aquest bloc perquè és un tema molt interessant i que la gent sembla que hagi oblidat, fins i tot els seus propis protagonistes, els vídeos de la platja del Cabanyal m'encanten, això ja no existeix, volem més entrades!

    ResponderEliminar
  3. Gracies Concha tinc moltes entrades en preparacio

    ResponderEliminar