Calafats a la platja del Cabanyal
Un intent per evitar que un ofici extraordinari en una platja extraordinària caiguen en el mas absolut oblit
Calafats Valencians
Al 1990 es botà l'ultim vaixell construït sobre les arenes de la platja del Cabanyal. Es tractava d'un motoveler de poc més de quinze metres, enllestit al costat del balneari de Les Arenes, a les portes del taller de Vicent Benedito, pel mateix Vicent i els seus dos fills, Jorge i Vicent. Últim treball que significà el final definitiu de tota una època on la platja era repleta de tallers, calafats, fabricants de veles, de rems i bocells , cordellers, ferrers de ribera, remendador de xarxes… Tot un món d'oficis artesanals, dels quals vivien bona part de les famílies que poblaven el Cabanyal, i el declivi del qual havia començat anys en darrere, potser a la dècada dels '60 del segle passat, junt a l'arribada del nous materials i la construcció en sèrie per les grans indústries. El tancament progressiu d'els astellers va suposar la pèrdua d'una forma d'entendre l'ofici i també d'una forma de vida. Ofici dur i vida sacrificada, sens dubte, però que mantenia vius una sèrie d'experiències i coneixements insubstituïbles, únics i extraordinaris. En a penes una trentena d'anys varen desaparèixer i començà el seu oblit. La raó principal del present blog és lluitar contra este oblit, contra la desaparició d'unes senyes d'identitat tan pròximes.
El meu nom és Jorge Bascuñán Rams, i al meu entorn, almenys els meus familiars més pròxims, ningú no era calafat. El meu yayo matern era estibador, però el meu pare mai no va treballar en activitats relacionades amb el mar. Sempre he viscut al costat del mar, de la platja, i a partir dels vint anys començà a interessar-me la construcció d'embarcacions de fusta. Fruit del que vaig aprendre de forma autodidacta, va ser la construcció amateur de uns quants vaixells que podeu veure al meu blog http://barcosymaquetas.blogspot.com/ Per la meua data de naiximent no vaig viure l'època daurada dels tallers valencians, però del periode on és produeix la seua paulatina decadència he pogut recollir alguna informació que sumada al que es pot trobar per internet és el començament del present homenatge als protagonistes d'esta història, els calafats. A més, si pot servir de motivació per a que tots aquells que varen ser protagonistes directes o indirectes -els seus fills, nets o familiars- col·laboren en la medida que estimen oportuna, seria una satisfacció grandíssima. De fet, quan de xiquet estudiava a l'Acadèmia que don Fermín García Diana dirigia amb mà de ferro al carrer José Benlliure, alguns dels meus companys, Rocafull, els germans Palau -que serien excelents calafats- Lacomba, Vicente Cola, al que m'uneix una gran amistat, eren fills o nets de calafats.
La sensació d'entrar en un taller i trobar-se de sobte un pesquer en construcció: la quilla, roda i codast perfectament encaixats, les quadernes muntades i alineades amb gran precisió, les taules del forro parcialment clavetejades, l'aroma del pi, la guinea, la carrasca i el roure... era una visió que no deixava indiferent a ningú, i menys als que som uns apassionats de l'ofici dels mestres d'aixa. T'adonaves d'estar al davant d'alguna cosa vertaderament important. De que el que tenies davant dels ulls havia estat fet per la transmissió oral d'uns coneixements molt especials, d'un patrimoni del qual tots els calafats que n'he conegut es senten molt orgullosos. S'estimen el seu treball, i parlaven i parlen dels seus vaixells amb passió.
Com he dit més amunt, aniré posant les entrades partint de la informació que dispose, i n'estic totalment obert als suggeriments, col·laboracions i rectificacions de tots els que passeu per ací. Potser entre tots puguem fer la història dels calafats al Cabanyal de València.
(El meu e-mail: bascu58@hotmail.com)
miércoles, 18 de marzo de 2015
Relacio de mestres
A continuació transcric els noms dels que van ser beneficiaris d'aquestes concessions, alguns d'ells apareixen i apareixeran en aquest blog .Aquests noms corresponen principalment a mestres és a dir propietaris de taller, no cal oblidar els centenars d'operaris, veïns del Cabanyal que van treballar en aquests tallers i eren coneixedores en major o menor grau de l'ofici i que quedaran en l'anonimat dels que van ser protagonistes dels oficis de la platja del Cabanyal
En una de les entrades d'aquest bloc Vicente Cola recorda aquests noms i la ubicació de cada un d'ells
Espere que siga útil o com a mínim curiós, fins i tot potser algú reconega en aquesta realación als seus pares o abuelos
Impressiona imatginar la platja amb tots aquets tallers funcionant a ple rendiment
CALAFATS
Francisco Martorell
Jose Garay
Melchor Ballester
Enrique Rams
Jose Galindo
Salvador Leiva
Francisco Romero
Nicolas Leiva
Gonzalo Sebastia
Bautista Serra
Vicente Serra
Ramon Serra
Francisco Leiva
Antonio Colomer
Jose Serra
Manuel Serra
Jose Romero
Vicente Cola
Andres Aznar
Francisco Saez
Julian Benedito
Antonio Montesinos
Cristobal Lacomba
Jose Lacomba
Ricardo Palau
Manuel Romero
Peregrin Fozate
Felix Lacomba
Vicente Darder
Severino Senent
Vicente Lacomba
viernes, 13 de marzo de 2015
Maqueta del Iñaqui
amb Vicent de mestre i que es pot veure a la entrada Vicent Benedito, Perfecta com no podia ser d'un altra manera
sábado, 31 de marzo de 2012
Palau
Eren altres temps, aquells en que el treball abundava, i conscients del valor que tenien els seus coneixements, deixar-los junt al taller als seus fills era la millor de les herències.El taller que com el de Vicent Benedito continua completament equipat es troba al numero 72 del carrer Eugenia Viñes . De fet, és dels pocs locals que actualment encara conserven l'essència de l'ofici i, per a mi, el sabor de la platja de temps ja passats.
A les drassanes Palau es varen construir tota mena de vaixells, pesquers, vivers de clòtxina, remolcadors per a la firma Boluda, golondrines. Sí, tot i que semble ben sorprenent, remolcadors fets enterament de fusta. Jo mateix recorde el plaer de veure'ls maniobrar al travesal de llevant, on amarraven junt al moll pesquer del port de València.
Incloc una sèrie de fotos que vaig fer fa uns anys, i on es pot apreciar la construcció de potser l'última golondrina que va fer-se a la nau semioberta que tenia Palau en lo que avui és el carrer Pavia.
Un plaer per als ulls dels que apreciem aquest ofici.
Pi carrasco per a les cuadernes |
Muntatge de cuadernes |
Parant la quilla |
Quilla roda i codaste |
Francisco Palau ajustant les primeres cuadernes |
Soport per a l'espill |
Vista de popa es pot apreciar la gressa llaurada en la quilla |
Acoplant els medisos |
Va prenent forma |
Mehari a joc en el barco |
Una imatge espectacular |
jueves, 15 de marzo de 2012
Vicent Cola
Vicent Cola Leiva va nàixer al Cabanyal . Són pare, Vicent Cola Sanjosé, també va ser calafat, i de qui va aprendre bona par de l'ofici. Treballava, el seu pare, a jornal, és a dir, no tenia taller propi, raó per la qual, Vicente Cola Leiva, inicià el seu aprenentatge en tallers d'altres mestres, entre els quals Francisco Romero, va ser considerat per Vicent com el millor de tots.
Local on Vicent tenia instalat el seu taller |
Quan en 1969 COFRUNA va fer fallida, Vicent va tindre que tancar el taller.
Al costat d'un bot que va costruir per a el seu us |
Navegant en el pati |
No necessitaba timo |
Com era d'esperar, va ser, així mateix, un excel·lent maquetista. Els que som aficionats a fer maquetes sabem que aquelles fetes pels calafats tenen alguna cosa d'especial, els ajustaments, els subtils detalls, les formes, no sé com dir-ho. Potser no poden evitar projectar-ne als seus models tota la seua experiència, i els converteixen en miniatures exactes de vaixells reals.
Model d'un pailebot |
Pailebot |
Model d'un baladro en el que Vicent va fer treballs de reparacio |
lunes, 5 de marzo de 2012
Un vídeo molt interessant
domingo, 12 de febrero de 2012
Vicent Benedito
Vicent amb els seus fills Vicent i Jorge, possiblement el dos calafats mes joves que queden al Cabanyal |
Casa on tenien el taller el pare i el tio de Vicent |
La quantitat d'embarcacions construïdes per Vicent és enorme. Lamentablement, en aquells temps la possibilitat de fer fotos i deixar-les documentades gràficament no n'era tan fàcil ni popular com ara, raó per la qual tenim poques imatges per a il·lustrar el que anem contant. Però he volgut incloure aquelles que Vicent, molt generosament, m'ha prestat per a l'ocasió, i que no sempre tenen la qualitat que haguérem desitjat. No obstant això, si més endavant poguera tindre accés a més documentació fotogràfica, aniria posant-la.
El Vent
Botadura del Vent |
Coaster Schooner de Murray Peterson
Coaster, és una goleta, de la qual es varen construir dos unitats per a dos armadors d'Eivissa, un metge i un tal David Morgan. És fabricaren damunt l'arena de la platja a les portes del taller de Vicente i de la Cooperativa de calafats. Es tracta d'un vaixell que per al meu gust significa la perfecció dins el seu estil. Els seus bords alts, l'aspecte robust dels pesquers o les embarcacions de treball, si d'una banda el desmarquen de la línia més delicada dels iots de recreu, d'altra, quan navega, amb tot l'aparell de goleta de cangrees desplegat, és d'una elegància i equilibri molt particular.
Botadura del Iñaki |
Botadura del Iñaki |
El Morgan a Ibiza |
El Iñaki en 1986 al varador d'Eivissa |
El Iñaki a 1986 amb totes les veles |
Espectacular el Morgan amb tota la vela fotografiat des del Iñaki el 1986. Es Vedra al fons |
Este pesquer va ser construït per als germans Beltran del Cabanyal
Vicent i Jorge |
Vicent i Jorge i en el centre el tambe calafat Ramon Lacomba |
Treballant en la barca Beltran d'esquerra a dreta Pascual Teruel, Vicent Benedito i Victor LLacer |
La barca en l'aigua |
El taller
Algunes foto que vaig fer ja fa anys del taller on es van construir nombrosos pesquers com el que apareix a la foto a més de bots i tot tipus de barques
Quilla i codaste |
A terra el pi Carrasco esperant convertir-se en quadernes |
Quilla i roda amb la gressa llaurada |
Un motoveler
Com deia al principi del blog amb aquest motoveler acaba definitivament la construcció de barques a la platja, després vendrian el passeig marítim i la urbanització del carrer Pavia, per això estes fotos pense que tenen un especial significat, són el adeu definitiu a una època que per descomptat no tornarà, almenys fem l'esforç de no oblidar-la
Els tres calafats. |
Vicent Benedito fill |
Forro d'iroko i entre les cudernes les varetes de freixe bollides |
Vicent i Jorge Benedito
Jorge i Vicent són possiblement els dos calafats mes joves que encara queden actius al Cabanyal. Després d'anys de construir al costat del seu pare nombrosos pesquers (com el del apartat "El taller") bots o fins i tot el motoveler a què m'he referit més amunt, hui en dia es dediquen quasi exclusivament a la remodelació d'interiors construcció de cobertes o alguna restauracio, les embarcacions de nova construcció han passat a ser cosa d'altres temps i on abans la fusta era el material més utilitzat hui la fibra i la resina s'han imposat de manera aclaparadora
Ficant la cuberta a un Benlliure |
Si esta caixa parlara...... |
La faena ben feta |